Per Josep Maria Foix

He llegit amb delit i gairebé d’una tirada Val més educar, del mestre i filòsof Gregorio Luri, que duu un subtítol prou eloqüent: Consells als pares, a favor del sentit comú.

Luri és un bon coneixedor del l’àmbit educatiu. Ha fet de professor en tots els nivells, de primària a la universitat. A parer seu, la paternitat s’ha professionalitzat. Els pares programen amb tot detall l’educació dels fills. S’amoïnen massa, s’angoixen, per por d’equivocar-se. Han perdut de vista la idea que el destí dels fills no depèn únicament d’ells, sinó de factors molt diversos.

Luri sosté que la paternitat s’ha de desdramatitzar, que els pares s’han de preocupar menys per poder educar millor. Però, alhora, remarca la necessitat que a l’escola i a casa es fomentin valors com l’esforç, la disciplina (que considera més important que no la intel·ligència), les bones maneres i la competència. I ens recorda aquella cèlebre dita del duc de Wellington, l’home que va derrotar Napoleó: «La batalla de Waterloo es va guanyar als patis de l’escola d’Eton».

Luri ens aconsella d’educar els fills amb el consell, però sobretot amb l’exemple; d’harmonitzar els valors i les conductes, les idees i els fets. Els fills fan cas d’allò que veuen fer als pares, més que no pas d’allò que els diuen que han de fer.

L’autor ens proposa d’acompanyar els consells amb unes paraules d’eficàcia provada: «Això no ho fem, nosaltres». O, a l’inrevés: «Nosaltres, sempre fem això». És una bona manera de reforçar els vincles familiars i de fer entendre als fills la importància d’actuar d’acord amb les conviccions pròpies.

Val més educar és un llibre que desmitifica algunes idees presents a l’escola i al conjunt de la societat. I les desmitifica amb dades, amb realisme i amb arguments sòlids. Amb sentit comú: el menys comú dels sentits.

Afegir-hi un comentari